Pensar

"En este panorama de fin de Imperio una figura como la de Ramón Andrés se hace mucho más que necesaria. ... Es un autor de supervivencia."

Luis Antonio de Villena, El Mundo.

 

 

"És difícil que les paraules d’un llibre siguin capaces de despertar sensacions olfactives, auditives i tàctils. No un llibre, que és fàcil que ho faci, i que provoca legítima admiració entre els devoradors habituals d’aquest estrany objecte, sinó les paraules. Perquè les paraules, en primera instància, acostumen a interpel·lar, de manera prioritària, la intel·ligència. Però no pas, o no és gens habitual, l’olfacte, l’oïda i el tacte. Quan passa, però, és fàcil sentir un lleuger estremiment, una reacció gairebé primària, ancestral, fins i tot podria dir-se que instintiva.

 

Ho acabo de sentir llegint el primer capítol d’un llibre admirable i emocionant, que porta un títol que podria ser un manifest, Pensar y no caer (Acantilado), escrit per una de les persones més sàvies d’aquest país, Ramón Andrés."

Xavier Antich, Ara.

 

 

"La capacidad para fascinarse y fascinar de Ramón Andrés es ilimitada. Y su ensayismo, una aventura humanista que resulta una maravillosa excepción en este país y en esta época."

Héctor J. Porto, La Voz de Galicia.

 

 

"Con este libro, Andrés nos obliga a fijar la atención en el aquí y el ahora, pero lo hace de una forma muy personal. Pensar y no caer ofrece una visión panorámica del presente tomada, paradójicamente, mirando por el espejo retrovisor."

Rebeca García Nieto, Estado Crítico.